A principis de setembre descobríem de la mà de Turisme Besalú i de l’encantadora Lourdes la jueva Besalú, una ruta per la vila medieval i la seva història en el marc de les Jornades Europees per la cultura Jueva.
Vam poder aventurar-nos en els seus carrers, els seus records, vam conèixer al seu “jueu indignat” que encara es para a explicar als visitants com van viure els estigmes i les falses acusacions els membres de la comunitat jueva catalana.
També nosaltres vam dur un redonell groc, al llarg de la nostra visita, com el que eren obligats a vestir els jueus per a poder ser diferenciats dels seus veïns.
La presència jueva a Besalú es divideix principalment en 3 etapes, amb un màxim esplendor del 1342 al 1391 (recordem que l’estiu del 1391 tenen lloc a tot el país forts avalots sobre els calls on es produeixen saquejos, conversions forçades i assassinats).
A partir d’aquest any la comunitat jueva catalana entra en decadència i al 1436 l’ultima família de jueus abandona el comtat.
Després de la de Girona, serà la comunitat més important de les terres gironines, tant pel seu pes demogràfic – fins a 200 ànimes al màxim esplendor – com per l’econòmic: l’aljama era tan poderosa i rica que el 1342 el rei Pere III, el Cerimoniós, va permetre que s’independitzés de la col·lecta de Girona.
És al 1264 quan el rei Jaume I el Conqueridor concedeix a la comunitat jueva de Besalú, permís per a construir una sinagoga.
Hem de saber, que els jueus catalans eren considerats propietat directa del rei, de manera que aquests no havien d’estar subjectes als nobles i al sistema feudal que afectava els cristians. D’aquesta forma el rei se’n servia per a cobrar-los impostos especials i obligar-los a fer-li préstecs. La posició de la corona era la d’afavorir la seva existència tot i que no sempre era capaç de protegir-los.
El jueus de Besalú es dedicaren profusament al comerç i d’entre tots ells destaca el nom d’Aaró Jucef d’Arles, també actiu a Girona. Però el call tenia fama pels seus apotecaris i els seus metges: es registren fins a 20 i hi destaquen Bendit des Logar, cirurgià i la família de metges Des Castlar, dels quals sobresurt Abraham des Castlar, que va ser metge personal del rei Pere III i autor d’un tractat sobre la pesta. Avui té un carrer dedicat al call de Besalú.
No sempre el barri jueu havia estat totalment habitat per jueus, d’ençà que tenim notícies de jueus a Besalú el 1229, aquests visqueren barrejats entre cristians sense problemes, hi ha registres de propietats cristianes dins el call i propietats jueves fora del mateix.
De fet a dia d’avui trobem front l’hospici de peregrins, molt proper a una de les esglésies principals, una llar que encara conserva la marca de la mezuzà que havia contingut.
La mezuzà és un rotlle de pergamí que porta escrits versicles de la Torà. Contingut en una capsa, és llei jueva que ha d’estar a la porta de totes les llars i negocis de jueus i es considera símbol de protecció “ Shomer Deletot Israel “, Guardià de les portes d’Israel.
Al 1415 arriba la primera butlla papal de Benet XIII la qual obliga a vendre les propietats jueves fora del call i traslladar-se tots els jueus dins el mateix. El call queda tancat i es construeix la Porta dels Jueus, com a única sortida al riu Fluvià, per a ells.
Del fossar, documentat el 1369 al lloc de Campanya, de la parròquia de Sant Martí de Capellades, és anomenat el 1396 el fossar de Montjuïc i se’n conserva una làpida del segle XIII a nom de Raquel, filla de Jucef.
Besalú compta amb una joia arquitectònica i religiosa única a Catalunya i excepcional a tota Europa i és la Micve. Una cambra d’estil romànic construïda amb pedra tallada. La micvé és redescoberta al 1964 arran d’unes obres d’ampliació d’una font.
Amb tot l’espai emplenat de terra, la seva conservació és perfecte, un cop totalment al descobert el dibuix de la planta el rabí de Perpinyà que es va desplaçar a Besalú, i junt amb el rabí principal de París van certificar que es tractava d’un bany ritual jueu.
Va ser restaurada el 1977 i oberta al públic des de l’actual plaça dels jueus.
Besalú conserva un patrimoni medieval magnífic i un llegat jueu apassionant. Us animem a visitar-ho i gaudir-ne! Moltes gràcies !!