Castellò d’Empúries tingué el seu màxim esplendor durant l’Edat Mitjana. Al segle XI va esdevenir la capital del comtat d’Empúries. El seu call es coneix gràcies a la riquíssima documentació que s’ha conservat, que ha permès identificar i localitzar les dues sinagogues, els cementiris, les diferents expansions, el funcionament, composició i organització de l’aljama i els nomenaments de secretaris.
Per endinsar-vos en aquest món només us heu d’atansar al carrer de les peixateres, a la Sinagoga del Puig del Mercadal, propietat de la família Comas des de mitjans del s. XIX.
D’ençà que es va assenyalar l’edifici com a una antiga sinagoga medieval es va despertar un gran interès per la història que l’envoltava. Amb una membre de la família llicenciada en història i cursant un màster es van atrevir a fer unes cates arqueològiques en una de les sales. Arran de les troballes encara es van endinsar més en la recuperació del llegat jueu a Castelló d’Empúries.
Actualment i des que vam començar a fer visites i obrir l’espai al públic, la Sinagoga ha tingut un gran ressò entre la gent del poble, i molts han vingut a les visites per conèixer més el passat jueu, i alguns fins i tot han repetit > ens explica en Vicenç Comas.
Parlant de la comunitat jueva castellonina a l’època medieval sí sabem que va ser la tercera més important del nord-est català, després de la de Girona i la de Perpinyà. Va arribar a comptar amb uns 500 – 600 jueus. El moment de màxima esplendor d’aquesta aljama va ser durant el segle XIV, i a principis del segle XV la comunitat es va reduir enormement degut a les conversions massives del 1417, i ja no es va poder recuperar.
Tenim algunes personalitats jueves destacades, entre elles hi ha, per exemple, el rabí Perfet Bonsenyor, present a la Disputa de Tortosa i el cabalista Isaac de Castelló.
A Castelló d’Empúries, a diferència d’altres viles i ciutats de l’època, el call no va ser mai un call tancat, no hi va haver mai la necessitat de tancar-lo. A Castelló, des de 1238, l’aljama comptava amb un privilegi comtal, amb el qual aconseguien la protecció dels comtes d’Empúries a canvi de proporcionar-los ajut econòmic. És per això que els jueus podien decidir no viure al call, igual que molts cristians vivien en carrers del call. Als cristians això també els interessava, ja que la Sinagoga s’ubica al Puig Mercadal, al rovell de l’ou de comerciants i mercaders, que sovint necessitaven els préstecs jueus. Ni durant les revoltes de 1391 es va tancar el call, ja que mentre el comte d’Empúries va mantenir l’autonomia del comtat, els jueus seguien sota la seva protecció.
A Castellò d’Empúries i de la mà de la Sinagoga Puig del Mercadal també podreu gaudir d’un afegit a les visites. Al final, ofereixen als visitants una petita degustació de productes caixer, un tast de vi de les bodegues Pinord, del Penedès, o un suc (de raïm o de taronja) per als que no vulguin beure alcohol. A això sovint s’hi suma algun acompanyament, siguin galetes o altres tipus de snack, també caixer portats de França en aquest cas.
LA LLUM DE KHANUCA
Un dels projectes que inicien ara fa dos anys.
“Teníem la il·lusió de recuperar aquesta tradició jueva, i tornar-la a celebrar a Castelló després de tants segles, tornar a il·luminar la nostra vila amb la llum de Khanucà. Vam contactar amb la Nova Escola Catalana, amb qui ja havíem establert certa amistat, i ens van ajudar a fer-ho possible. Els dos anys que ho hem celebrat han estat dos actes fantàstics, amb molt públic interessat a veure-ho, i molts jueus i amics que ens hi han volgut acompanyar”. Enguany sembla que no es podrà repetir, però esperarem impacient el 2021 per a poder gaudir d’una nova encesa.
Mentrestant continuen actius en la mesura del possible, i els podeu trobar a les xarxes com a “Sinagoga Puig del Mercadal”.
Per a nosaltres ha estat un veritable plaer!
Associació Amics dels Calls de Catalunya 