Call de Tàrrega

Degut a la Covid-19 i a les noves restriccions viscudes a Catalunya, aquest article ha estat possible gràcies al meravellós llibre d’en Manuel Forcano i Chopo García-Die i al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega.

La ciutat de Tàrrega, amb un gran mercat, privilegis i franquícies reials, acollí la segona comunitat jueva més important de la col·lecta lleidatana.

Documentats des de 1278, el call anava del carrer Major i riu d’Ondara (amb els carrers Esudi i part del que avui s’anomena Lluís Folquet) fins al carrer de la Font.

La sinagoga estava situada al carrer de la Palla, d’esquena al carrer de les Piques; l’any 1345 aquesta sinagoga va patí d’anys a causa d’una crescuda del riu i un any més tard es va autoritzar la construcció d’una nova al carrer Sant Agustí.

El seu fossar era situat a la vessant nord del turó de Masset, en una zona anomenada avui les Roquetes.

Tàrrega es constitueix en aljama la 1ª meitat del s.XIV amb poderosos components com Samuel Saporta, Salamó Natan i Vives de Camprodon.

El magnat jueu Mossé Natan de Tàrrega (1290-1360) fou un gran financer, conseller reial i cèlebre poeta que escrigué tant en hebreu com en català, possiblement el jueu més ric de Catalunya durant el segle XIV. Per la seva fortuna, així com pel seu prestigi personal, ell i el seu germà Salomó aconseguiren, el 1327, la dispensa reial de portar a les robes la rodella distintiva que humiliava aleshores a tots els jueus de casa nostra.

Els jueus targarins pateixen l’any 1348 un tràgic avalot, conseqüència de la pesta negra i dirigit pel mateix batlle de la ciutat, van ser assassinats 300 jueus catalans.

Pere III, el Cerimoniós, imposà una elevada multa i càstigs severs com a resposta a l’atac sobre el call: els incitadors foren penjats i les forques quedaren a la plaça major fins al 1354. Molts cristians es van veure obligats a demanar préstecs als jueus supervivents per a poder afrontar les multes.

El 1350 el call es va refer de l’atac i el 1375 comptava amb 54 famílies (aproximadament uns 200 membres) i una pròspera activitat econòmica. 

Tot i això, el 1391 patí un nou avalot; no es disposa de documents sobre l’onada d’atacs, però sí apareixen un gran nombre de conversos i una decadència del call que es mantindrà fins al decret d’expulsió de 1492.

El 1492, els metges targarins Nissim d’Asnacet, Isaac Salom i Jucef Ben David Abençaya preferiren exiliar-se abans que batejar-se.

!!! Si en voleu més, us recomanem: Una aventura al call de Tàrrega, escrit per la periodista Gemma Peris i il·lustrat per l’artista Maria Alba Minguell

Publicat per amicscallscatalunya

Volem reconstruir el vincle jueu a Catalunya i connectar-ne les comunitats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: