El 19 de gener, en calendari gregorià, es commemora el dia de la llengua hebrea en memòria del naixement d’Eliezer Ben Yehuda, pare de l’hebreu modern, que va transformar un idioma emprat durant segles només per a l’estudi en una eina de comunicació actualitzada i moderna.

És de justícia per a Catalunya i la història del judaisme, recordar també a Menachem Ben Saruq de Tortosa un poeta i gramàtic del segle X.
En tota la seva obra Menahem intenta que l’hebreu recuperi la posició com a idioma creatiu. És un extraordinari estilista, amb un important domini del vocabulari hebreu.
Els seus estudis filològics es desenvolupen en el Maḥberet o Lèxic de l’hebreu bíblic.
Consta d’una introducció, on l’autor explica les seves idees gramaticals, i un cos, ordenat alfabèticament, on registra totes les arrels de la llengua hebrea bíblica, uns 2.500. La finalitat que buscava l’autor fou facilitar la comprensió de la Tanakh o Bíblia jueva, que es veu reforçada quan en explicar les diferents accepcions de les paraules, comenta el sentit de passatges bíblics, i es converteix en un veritable tractat exegètic. Aquest és el primer diccionari hebreu escrit en hebreu, i possiblement el primer diccionari hebreu sistemàtic de qualsevol mena.
Avui en dia, a les universitats arreu del món on imparteixen llengua hebraica, es continua ensenyant la conjugació dels verbs en hebreu tal com la va desenvolupar aquest jueu tortosí fa dotze segles. Si en voleu saber més, us recomanem l’article d’en Manuel Forcano: «Un tresor desconegut. El llegat intel·lectual dels jueus catalans» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, abril 2013