Call de Santa Coloma de Queralt

A causa de la Covid-19 i a les noves restriccions viscudes a Catalunya, aquest article ha estat possible gràcies al meravellós llibre d’en Manuel Forcano: Catalunya, 50 indrets jueus de l’edat mitjana.

Un dels calls millor documentats, va gaudir d’un període llarg i fecund d’existència, del 1272 a l’expulsió del 1492.

Disposaven de cementiri propi – fins ara no localitzat- banys rituals, sinagogues, escola i diverses institucions benèfiques: confraries d’aplegadors d’almoines, vetlladors de malalts, enterradors, donants per al dot de la núvia i el cèlebre hospital, fundat testamentàriament per Mossé Cabrit, de Valls, el 1410.

Durant el segle XIV el call de Santa Coloma de Queralt arriba a comptar 50 famílies, després de les mortaldats de la pesta de 1348, la xifra de famílies jueves quedarà fixada en 30 fins al 1492.

Les raons d’aquesta alta demografia es troben en una immigració constant de jueus d’altres indrets, atrets pels privilegis, franquícies i guiatges atorgats el 1327 i el 1333 per Francesca de Queralt, senyora de Ceret, i que els ampliaven la venda de mercaderies, que els protegien contra injúries i acusacions criminals i civils, que evitaven que fossin empresonats o maltractats.

De tal manera, proliferà una societat amb molts artesans, sastres i drapers, argenters, productors i comerciants de safrà; del qual capitanejaren el comerç i en el mercat de dilluns en fixaven la pauta del preu que regiria a tot el país.

El seu call, al qual s’accedia per l’anomenat portal dels Jueus, ocupava la zona avui delimitada pel carrer de les Quarteres i del Forn de Baix, però també disposava d’algunes cases a la plaça de l’Església i al carrer Major, on a l’actual número 23, sembla que hi hagué la sinagoga nova de 1409, mentre que la vella atorgada per privilegi el 1327- es trobava a l’antic carrer dels Jueus, anomenat avui de les Quarteres.

Hi vivien famílies com els Saporta, els Portell, els Bonafeu o cèlebre metgessa jueva Floreta Sanoga, al servei de la reina Sibil·la de Fortià, quarta dona de Pere III, o en Cresques que al 1302, seria el senyor batlle reial de la vila.

També hi va fer estada, vingut de Barcelona, el poeta jueu català més important del segle XV: Salomó ben Ròven Bonafed, el qual es va casar amb una jueva de la comunitat de Santa Coloma de Queralt abans de traslladar-se a Saragossa.