Degut a la Covid-19 i a les noves restriccions viscudes a Catalunya, aquest article ha estat possible gràcies al meravellós llibre d’en Manuel Forcano: Catalunya, 50 indrets jueus de l’edat mitjana.
Situada a peu de la carretera reial entre Tarragona i Lleida, a Valls, va prosperar una forta i organitzada comunitat jueva que serví de nucli principal a d’altres calls més petits com el de Vilarodona, Alcover i Vallmoll.
Els Liber Judeorum que es conserven dels anys 1314-1344 ens informen d’una comunitat nombrosa dedicada a tota mena d’oficis: drapers, pergaminers, dides, argenters, seders, sastres, mercaders i especialment metges.
Valls era una vila repleta d’hospitals i molts metges jueus estigueren al servei de la salut pública local.
El seu call va quedar reclòs entre l’antic carrer de Vilaclosa – avui de l’Esglèsia – i el carrer de l’Escrivania, amb artèries principals: el carrer del Call i el carrer dels Jueus on, a l’actual número 18A sembla que es trobava la sinagoga, documentada des del segle XIII i que romandria activa fins al 1426.
Sabem que l’any 1337 una jueva de nom Regina, vídua de Boniua Cap, deixa en el seu testament una suma considerable de diners per a l’adquisició d’un rotlle de Torà per a la sinagoga.
L’any 1343 Astruga Astruga, vídua de Maimó Abraham, també entrega a la comunitat diners per a la compra d’un altre rotlle de Torà.
En els avalots del 1391 van ser robats quatre rotlles de la Torà, que el 1394, el rei Joan I reclamaria als batlles de Valls.
Disposaven d’escorxador propi, el qual va tornar a ser reclamat a l’arquebisbe de Tarragona el 1421 per part de noves famílies jueves establertes a la vila i que la mantindrien viva fins a l’expulsió de 1492.
El fossar jueu, denominat Montjuïc, era a l’antic camí de Valls a Tarragona i durant la construcció de la carretera el 1819 s’hi van trobar restes.
Com a llinatges destacats trobem Astruch Lleó, un important sastre i home de negocis vallenc que arribà a ser síndic de la col·lecta jueva davant el rei, el 1342.
No oblidem a Mossé Cabrit, també sastre, el qual fundà per testament un hospital.