A causa de la Covid-19 i a les noves restriccions viscudes a Catalunya, aquest article ha estat possible gràcies al meravellós llibre d’en Manuel Forcano: Catalunya, 50 indrets jueus de l’edat mitjana.
La vila reial de Berga acollí una modesta comunitat jueva d’uns 30 individus entre els segles XIII i XIV. El seu call es trobava entre els actuals carrers de l’Hospital i les Voltes d’en Pere Clarís, una via anomenada popularment <la Berruga>.
La primera referència documental dels jueus a Berga és del 1279.
Es conserva un document del 10 de març de 1298 pel qual el jueu Bonafós Cresques, en representació de la comunitat jueva de Berga, va jurar fidelitat al rei Jaume II el Just, en presència del veguer, Ramón Boatella i també es comprometé a un interès màxim de préstec.
El 1306, amb l’arribada dels jueus expulsats de França, Berga va acollir unes quantes families jueves que instal·là en un nou barri, el <call nou> situat a l’actual carrer Balmes.
S’identifica com a possible sinagoga o escola l’edifici que més tard va ser seu de la Congregació dels Xixells.
Un document del 1409 esmenta el fossar dels jueus en un indret anomenat < Coma Gangosa > dins l’actual parròquia de Santa Eulàlia de Berga.
Els jueus berguedans, es dedicaren profusament al món de les finances i en destaca Macip de Berga, que el 1280 era el financer del comte Arnau Roger de Pallars.
No tenim notícies d’atacs o aldarulls que pertorbessin aquesta comunitat.
Associació Amics dels Calls de Catalunya 