Degut a la Covid-19 i a les noves restriccions viscudes a Catalunya, aquest article ha estat possible gràcies al meravellós llibre d’en Manuel Forcano: Catalunya, 50 indrets jueus de l’edat mitjana.
Del Call de Cardona s’han conservat diversos Liber Judeorum (acords fiscals) que donen testimoni de les seves intenses activitats comercials durant els segles XIII i XIV.
Uns quants noms cardonins consignats són Astruch Vidal Adret, Enoch Çabarra. Baró Vidal, Astruch Cortoni, Vidal Cescaleta, Maimó Lobel, Mossé Cohen, Isçach Rossel…; amb tractes amb jueus de Manresa, Vilanova del Camí, Solsona, Balaguer, Perpinyà o Barcelona. En molts documents apareix esmentat <el terç del batlle>, cosa que fa suposar que dels préstecs dels jueus cardonins el batlle en tenia algun dret.
Destaca també Aaron Coffen, un matrimonier que, el 1312, rep la promesa per part de Momet Çabarra de Barcelona, de cobrar 100 sous barcelonins a terminis pels seus serveis.
El grup de jueus catalans de Cardona va ser petit (una quinzena de famílies) i sempre al servei i supeditat als vescomtes, comtes i finalment ducs.
El seu call s’esteniaa la zona de la Serra, i molt concretament on actualment hi ha l’edifici de l’institut de secundària Sant Ramon just del portal de Barcelona o de Nostra Senyora de la Pietat, en un carreró, per bé que molts jueus cardonins sembla que vivien barrejats amb els cristians i només el caràcter de les façanes indicava a qui pertanyien.
Per cada casa que posseïen els jueus havien de pagar al vescomte una gallina a l’any.
Es desconeix la sort dels jueus durant els tràngols de 1348 i 1391, però se suposa presència fins a l’expulsió del 1492.
Associació Amics dels Calls de Catalunya 